Mirada freda i un somriure que menteix,
Sempre paraules oblidades sense fer cap gest,
Tan absurd com les ones que naveguen amb vaixells perduts
Així ets tu...
Amagat al teu racó fent veure que saps el que vols
Tot sol...

Res no escoltes quan la sents dins teu
Quan apareix ets seu...
L´impuls es als teus dits avancen sols
Crees l´instant
Vibreu tots dos...

Les mans ja no et tremolen ho veus tot tant senzill
Busques enllaços,
Però tens por que se´ls emporti el vent...
No la vols perdre i t´aferres tant com pots a cada so que fa
Seguint-te a tu...
Aïllant-te amb ella deixes per un moment sortir que sents
No et veu ningú..

Però quan marxa no et transporta et perds
Manquen sentit allò que en diuen sentiments...
Els murs es tanquen,
l´instant ja es record
tornes al teu racó
sol i fred...