CANT A LA SARDANA (Joan Vilamala)

Com que a tots agrada
escoltar quatre cançons,
amb berra i guitarres,
anem per tots cantons.
Tant si el temps és rúfol
com si fa calor,
arreu fa temperi
la nostra cançó.

D’aquesta cançó tan bella
ara us donarem el to,
tots atents pareu l’orella,
ajusteu la gargamella
i estigueu pel director,
que si no fem escudella.
I amb les cares ben alegres,
preparats com tot un orfeó,
eixamplem bé la pitrera
i cridem a ple pulmó:

N’és la nostra dansa
viva imatge d’igualitat,
que per tot reclama
la justa llibertat;
si el mal ens ofega
i ens guanya la por,
entonem amb nervi
la nostra cançó.

N’és la nostra dansa
viva imatge d’igualitat,
que pertot reclama
la justa llibertat.

Com que som gent catalana
que bategui el nostre cor
al compàs de la sardana,
bella dansa que agermana
enllaçant les nostres mans,
formant una gran rotllana,
i ben ferma l’esperança,
confiant en un demà millor,
contra tot el que ens aixafa
cridarem sense cap plor!

N’és la nostra dansa…