Hi ha molts cops que penso qui sóc jo realment, i és quan miro els teus ulls és com quan mires al cel, pots veure-hi moltes coses però sempre diferents.

Ja molts cops que penso què hi faig en aquest món, on no és res sense tu i amb tu tot es confon. On que tant es belluga però tot sembla ben mort.

Sovint amb trobo tan lluny de tu, i et necessito més que mai et necessito.
Res més que tu, pot fer sentir-me viu perquè tu tens tot el meu cor.

Perquè tu tens tot el meu cor...!
Fes-ne el què vulguis i ...

El teu record encara em fa esborronar les nits, i somio amb despertar-me al teu costat cada matí. I acaronar-te les galtes. Poder sentir-te prop de mi...

Quan ens separi un tros de mar. Quan la distància tracti d´anar esborronant el passat.
Mirant la lluna no m´oblidis mai. Voldria tornar-te acariciar. I avui que no ets el meu costat puc dir-te que et segueixo estimant!...

Les nits de lluna plena tornaré a contar els estels des de la mateixa platja enyorant la teva pell.
Esperant que la llumeta segueixi encesa eternament...

Sempre que hi ha lluna plena...(bis)