BLANCA:
No,no em vull despertar,
prefereixo sofrir quan somnio.
No,no em vull despertar,
prefereixo morir;
mata´m Saïd!
Si és que em vols ajudar,
Si és que sents pietat.
Mata´m!
Miserable!
No se´n pot fer malbé.
Jo sóc carn de mercat,
sóc esclava!
SAÏD:
No ets esvclava de res
ni ningú et comprarà.
Seràs lliure.
BLANCA:
Què vols dir-me, Saïd?
SAÏD:
Això no ho sap ningú, és un secret.
No estem anat a l´Alguer,
sinó a l´illa de Djerba.
Allí hi ha espanyols
i serà lliure.
Sempre he pensat que al món hi ha gent
que no mereixen cap ultratge;
m´has demostrat que ets diferent
i et salvarè de l´esclavatge.
M´he desviat del meu camí.
BLANCA:
Tu m´has donat un nou destí.
SAÏD:
Ho arrisque tot per fer-tr lliure.
BLANCA:
Torno a tenir motius per viure.
SAÏD:
Però no ho faries tu per mi?
BLANCA:
Saïd, et juro jo que si
SAÏD:
No hem curaries les ferides?
BLANCA:
Jo et dononaria fins la vida.
Però tinc pares, germans,
una fe..
SAÏD:
Deixa estar, no tens res,
estàs sola. Etàs sola.
Estàs sola en el món,
no tens res ni tens ningú,
Com ningú, com tothom.
Estàs sola, i ets tu
contra el món.
BLANCA I SAÏD:
Estic sola en el món,
Estas sola en el món,
no tinc res ni ningú
no tens ningú
com ningú, com tothom.
com ningú, com tothom.
Estic sola i sóc jo
Estàs sola i ets tu
contra el món
contra el món.
SAÏD:
Mira el mar
de bellessa infinita.
En la fosca
tremola i s´agita.
Però l´aigua és torna blanca
quan veu sortir la lluna.
Però l´aigua es torna mansa
com en una llacuna;
el mar també esta sol
és fred i de cristall
però reflecteix el cel
com un mirall.
BLANCA:
Mira erl cel
de grandesa infinita.
En la fosca
sent fred i palpita.
Pèrò la lluna blanca
li va encenet estrels,
milers de focs que dansen
milers de meravelles;
el cel també està sol,
però té un amagatall
al fons del mal calmat
com un mirall.
BLANCA I SAÏD:
No estas sol al mon
No estas sola en el mon.
el teu mar ja té algú
el teu cel ja té algú,
ja té algú com tothom.
ja té algú com tothom.
No estic sola, i amb tu ´
Jo no estic sol, i amb tu
sóc el món
sóc el món.
SAÏD:
Mira el mar
que tremola al seu llit.
BLANCA:
Mira el cel
que palpita en la nit.
BLANCA I SAÏD:
Ets el mar
Ets el cel
Que és besen quan s´acosta
l´infinit.
MALEK:
Saïd, t´hem destituit
i hem votat tots a la una
que jo sóc el capità
i tu el nostre presoner.
COR:
Aquí som soldats d´ Al·là,
caçadors de carn cristiana, som corsaris, som guerres,
i no cors d´enamorats.
SAÏD:
Sou uns covards i traidors.
Tu Hassèn, que fas parat?
OSAM:
Tu ets el traidor,
tu, que vols la nostra mort,
tu, que ens vens per una esclava;
tu, que t´has enamorat
li promets la llibertat
i és a canvi de la nostra.
MARLEK:
Emporteu-vos-el a baix
i lligueu la presonera.
Demà, a l?ALger , seràs jutjat
i potser decapitat.
COR:
Aquí som soldats d´ Al·là,
caçadors de carn cristiana, som corsaris, som guerres,
i no cors d´enamorats.
No,no em vull despertar,
prefereixo sofrir quan somnio.
No,no em vull despertar,
prefereixo morir;
mata´m Saïd!
Si és que em vols ajudar,
Si és que sents pietat.
Mata´m!
Miserable!
No se´n pot fer malbé.
Jo sóc carn de mercat,
sóc esclava!
SAÏD:
No ets esvclava de res
ni ningú et comprarà.
Seràs lliure.
BLANCA:
Què vols dir-me, Saïd?
SAÏD:
Això no ho sap ningú, és un secret.
No estem anat a l´Alguer,
sinó a l´illa de Djerba.
Allí hi ha espanyols
i serà lliure.
Sempre he pensat que al món hi ha gent
que no mereixen cap ultratge;
m´has demostrat que ets diferent
i et salvarè de l´esclavatge.
M´he desviat del meu camí.
BLANCA:
Tu m´has donat un nou destí.
SAÏD:
Ho arrisque tot per fer-tr lliure.
BLANCA:
Torno a tenir motius per viure.
SAÏD:
Però no ho faries tu per mi?
BLANCA:
Saïd, et juro jo que si
SAÏD:
No hem curaries les ferides?
BLANCA:
Jo et dononaria fins la vida.
Però tinc pares, germans,
una fe..
SAÏD:
Deixa estar, no tens res,
estàs sola. Etàs sola.
Estàs sola en el món,
no tens res ni tens ningú,
Com ningú, com tothom.
Estàs sola, i ets tu
contra el món.
BLANCA I SAÏD:
Estic sola en el món,
Estas sola en el món,
no tinc res ni ningú
no tens ningú
com ningú, com tothom.
com ningú, com tothom.
Estic sola i sóc jo
Estàs sola i ets tu
contra el món
contra el món.
SAÏD:
Mira el mar
de bellessa infinita.
En la fosca
tremola i s´agita.
Però l´aigua és torna blanca
quan veu sortir la lluna.
Però l´aigua es torna mansa
com en una llacuna;
el mar també esta sol
és fred i de cristall
però reflecteix el cel
com un mirall.
BLANCA:
Mira erl cel
de grandesa infinita.
En la fosca
sent fred i palpita.
Pèrò la lluna blanca
li va encenet estrels,
milers de focs que dansen
milers de meravelles;
el cel també està sol,
però té un amagatall
al fons del mal calmat
com un mirall.
BLANCA I SAÏD:
No estas sol al mon
No estas sola en el mon.
el teu mar ja té algú
el teu cel ja té algú,
ja té algú com tothom.
ja té algú com tothom.
No estic sola, i amb tu ´
Jo no estic sol, i amb tu
sóc el món
sóc el món.
SAÏD:
Mira el mar
que tremola al seu llit.
BLANCA:
Mira el cel
que palpita en la nit.
BLANCA I SAÏD:
Ets el mar
Ets el cel
Que és besen quan s´acosta
l´infinit.
MALEK:
Saïd, t´hem destituit
i hem votat tots a la una
que jo sóc el capità
i tu el nostre presoner.
COR:
Aquí som soldats d´ Al·là,
caçadors de carn cristiana, som corsaris, som guerres,
i no cors d´enamorats.
SAÏD:
Sou uns covards i traidors.
Tu Hassèn, que fas parat?
OSAM:
Tu ets el traidor,
tu, que vols la nostra mort,
tu, que ens vens per una esclava;
tu, que t´has enamorat
li promets la llibertat
i és a canvi de la nostra.
MARLEK:
Emporteu-vos-el a baix
i lligueu la presonera.
Demà, a l?ALger , seràs jutjat
i potser decapitat.
COR:
Aquí som soldats d´ Al·là,
caçadors de carn cristiana, som corsaris, som guerres,
i no cors d´enamorats.