De la font del plaer
Diuen que veure’n no és bo
Doncs, se’m calma la set.
Jo he pogut volar
I desde el cel he vist el mar
I m’ha agradat tant
Que ja no puc baixar.

I desperto
En un món millor
On tot és de devó
I em pregunto
Perfecte sóc?
O de pedra s’ha fet el meu cor?
Mai, he vist tant la veritat
No em deixava, portar.
Mai, jo mai no ho he tingut tant clar
I en el foc el record, s’ha cremat.
Perquè tancar el llibre,
Quan començo a escriure?
Perquè estar en silenci?
Si ara és quan més puc cridar!

I recordo,
El teu marxar,
Ni enrere vas mirar
Vola el temps del passat,
Les coses com eren i com estan.
Mai, vas veure la veritat
No et deixaves portar
I ara sóc jo qui pot fer realitat
Tots els somnis que hi ha en el meu cap
Perquè tancar el llibre,
Quan començo a escriure?
Perquè estar en silenci?
Si ara és quan més puc cridar!
Perquè una paraula?
Si tinc mil imatges
Perquè no ets com desitges?
I ets el que hi ha dins teu


No ets mai com desitges
Sempre ets el que hi ha dins teu