PESSIGOLLES (JAUME BARRI -> gran persona)

Res hi ha en el món que a mi m’agradi tant
Com aquella sensació que sento
Quan les teves mans
S’acosten sota el meu braç
Una sota cada braç
I els dits es belluguen com gotes de pluja

PESSIGOLLES LES ESCAMPAREM PEL MÓN
SEMBRAREM LES RIALLES PELS CAMPS
I LES MUNTANYES. (2)

Potser demà quan el cel sigui clar,
tots els nens d’aquest planeta
s’aixecaran amb dues mans
que s’acosten sota del seu braç
una sota cada braç i riuran de valent
fins que torni a ser clar.