Irreals com un somni són ses empremtes que vas deixar en es meu cor
i sa roada de sa matinada quan te´n vas anar vull fondre.
Vull moldre es record, perquè és tan amarg aquest sabor que m´has deixat
Oh! Mare, mare, dolça mare, aconsella’m.

No! No! No! No!

Per què això me passa a jo?
Per què es rencor me guanya?
S´odi i s´amor se donen sa ma.
M´has robat sa vida,
i jo no vull viure d´enganys...
jo no vull viure d´enganys

I això és perquè un gris vel no hem deixa veure
aquell estel que vol minvar
I jo te vull cantar coses d´ahir
per tenir més clar que tu per jo ets com es far
que guia un mariner perdut
a la mar blava, blava i verda com es teus ulls

No! No! No! No!
Per què això me passa a jo?
Per què es rencor me guanya?
S´odi i s´amor se donen sa ma.
M´has robat sa vida,
i jo no vull viure d´enganys...
jo no vull viure d´enganys

I aquests ullets, tan petitets,
me miren i és que me maten.
D´Orient m´arriba es teu perfum.
Amors anacrònics van ser dolços, màgics,
però antinaturals.
Van ser quatre dies que se perllonguen una eternitat.
I què hauria estat?
Merda! no hi pensis més,
mira que tens s´estrella més brillant des firmament.

Per què això me passa a jo?
Per què es rencor me guanya?
S´odi i s´amor se donen sa ma.
M´has robat sa vida,
i jo no vull viure d´enganys...
jo no vull viure d´enganys
jo no vull viure d´enganys
jo no vull viure d´enganys
...