Un nou camí,
sempre direcció l´infern
es troba amb mi
i, aquesta volta,
el seguiré a la fi.

Quina terra sinó
em podria oferir
tanta impaciència humida
que calme el meu desig.

Darrere quedaran
despulles d´un futur passat.
Vestigis d´aquell "art malnat" moriran.

Un nou destí
sempre direcció l´infern
trenca el dormi
i arranca amb força
la pau de l´esperit.

Sota un vel de roure
creme el teu jardí
i esclate endins d´un altre arc
que abasta el meu desig.

Darrere quedaran
despulles d´un futur passat.
Vestigis d´aquell "art malnat" moriran.

Buscaràs esbrinar
paraules plenes d´afectuós sulfat.
Tornaràs a entaular
la lluita per un bes més salat que la mar.

Lletra i música: Guillem Bolufer