Era una vegada un poble mort
De gent preocupada per no temptar la sort
On tot anava molt a poc a poc.
Sempre que passava per l’arbre tort
Hem recordava que havia de ser fort

Molt fort / pensava / cada cop.
Entre mirades de cartró
Tornà un somriure de debò,
És com trencar-te el cor un cop de roc.

I és com si s’encengués un foc al mig del bosc
Però potser aquell dia, un dia com tants,
Quan tot m’avorria tu eres al davant,
Quan jo estava tocant a fons.

Com una tempesta va passar
I potser la lluna va donar un cop de mà
Fa temps /tant temps / però és cert

Entre mirades de cartró
Tornà un somriure de debó,
És com trencar-te el cor un cop de roc.
I és com si s’encengués un foc al mig del bosc
Al sol d’agost.

Foc al cor, foc al cor, foc al cor,
Foc dins del meu cor
Foc al cor... una trobada que crema encara.