Si has de pensar
que el món s´ofega en el mirall
on mor el temps
on el demà no existirà
vols començar
a llegir un llibre pel final
sense saber
tot allò que t´ha de passar

una nit de primavera
veuràs caure les estrelles
amb elles caurà aquest cel
i la lluna no hi serà
Mentre els llums de cop
S´aniràn apagant

Fugint de tot
El món s´ensorra al teu voltant
No queda res
Sols un record del que va ser
Sents una veu
I entre la pols veus unes mans
Gires el cap
No saps ben bé que està passant

Demà el pou serà més fons
Tornaràs a sentir por
Seguiràs caient endins
El present marca el teu pas
Corres sense saber on vas
Vius un malson del que no despertaràs

Lletra i música: Eduard Boada