El café del matí s´ha tornat fred,
ara ja no l´escalfa el seu somrís.
Al seu cap hi bull la confusió i la ràbia,
només el cor sap el que podria sentir.

Uhu, amor meu!
Que és el que pretens?
Que potser fer mal no t´importa?
No et mereixes el que tens.
Deixa en pau l´amor.

La nit tenyeix de dubtes les veritats; i ella plora.
Inclús ell es creu tot el que diu.
I mentrestant hi ha un noi que està dormint
mentre ella es menja un altre plat.
El noi que dorm ara no riu.

Tu no et queixis tant;
que és el que pretens?
Que potser fer mal no t´importa?
No et mereixes el que tens.

Mira´m als ulls,
per mi ho eres tot.
No et mereixes ni que et plori;
no et mereixes aquest cor.
Deixa en pau l´amor!
Ai ai ai ai!

Si pogués borrar-ho tot
oblidaria el teu nom.
Ves-te a consolar a un altre llit,
perquè en aquest no hi tornes!

Uhu, amor meu!
Que és el que pretens?
Que potser fer mal no t´importa?
No et mereixes el que tens.
Deixa en pau l´amor.

Mira´m als ulls,
per mi ho eres tot.
No et mereixes ni que et plori;
no et mereixes aquest cor.
Deixa en pau l´amor;
deixa tranquil l´amor;
deixa en pau l´amor.