Virtuosos i tuaregs tocant el timbal
a les portes de la catedral.
Abans no s´ensorri el cel han vingut al festival,
secretàries, nudistes i algun municipal.
La rotllana dels parats belluga i s´encén
el mirall on es mira la gent.

Cavallets i gronxadors aclareixen la foscor.
Brolla, brolla el sortidor.
La lluna en un cove si vols i no dols.

Els poetes i els forners arriben a peu
a ocupar la Central de Correus.
la duquesa i el carter ja son una sola veu,
hinduistes, flamencos i abonats del Liceu.
Els lampistes, vacil·lant amb les connexions
de neurones i revolucions.

Cavallets i gronxadors...

Teixidors republicans i el bisbe de Vic
discutint damunt d´un elefant.
Poc a poc es van obrint les consciències i les mans,
els somnàmbuls desperten, els carrers esclatant.
Volta el carro repartint tortura d´amor
per aquells que no en tenen mai prou.

Cavallets i gronxadors...

Un batec original s´escolta per tot,
els ciclistes travessen el foc.
Grocs, mulates i esquimals despullats de protocol
com les fades dansaires, homes, déus i animals.
A la plaça s´hi han ´juntat sublims i vulgars,
la llavor de la vida estel·lar.