RESISTEIX

El teu cor no para i batega, lam, Do
El teu cap no para i pensa Sol, Re
El teu coll no es cansa i crida
El teu puny es tanca i s’aixeca

A un cantó pedres aixecades
Sacs de sorra fan de barricada
Uniformats amb camisa blava
Braços alçats a l’altra banda

Tinc disset anys i vull tornar a casa
Granollers m’esperes amb ganes
Somio sempre amb la teva mirada
I el teu somriure que il•lumina la cara

Tot brut de fang dins de la trinxera
Cossos flotant per l’aigua de l’Ebre
Els meus companys estirats a terra
Però diuen que és normal és la guerra

RESISTEIX RESISTEIX

El teu cor encara batega
Per poc temps però el cap també pensa
El teu coll crida però s’ofega
El puny no el noto per tant no s’aixeca

Al cantó de les pedres aixecades
I els sacs de sorra que fan barricada
Cossos a terra tots ferits de bala
Pels homes de la camisa blava

El meu cos també és a terra
Tot brut de fang dins de la trinxera
Pensant en tu i amb els de casa
Tenint present que això ja s’acaba

No moriré “almenus” encara
resistiré i tornaré a casa
Tornaré a veure la teva mirada
I un somriure a la teva cara.