No sé quants eren,
però no eren molts.
Entre carrerons
intentaven fugir del món,
i sempre acabaven
entre fum i cançons.

Es peus gelats trepitgen
es fred d´aquest hivern.
Es cap calent
i es vidres estellats.

Caminant per un carreró estret,
sa boira als ulls
no em deixa veure sa llum
d´un cap de cantó.
Fa fred i no puc reaccionar.
Són negres ets ulls que veig?
No sé si els tu.

Es cabells damunt s´esquena,
sa roba banyada i salada.
Ets ulls lluents
i es vidres entelats...

A poc a poc vaig dibuixant
es meu amor de blanca pell
i no em deixaré cap detall.
Ets més hermosa que mil ocells.

T´agrada pensar que es meus ulls
te llepen es pits.
Saps que t´estim
que mai no estaré amb tu.
Que cada capvespre esper
entre ombres i fum.
Que cada vespre estic
entre ombres i fum.