Ei! Si et preocupes, acosta´t,
no t´allunyis, la tendresa
et farà més lleuger l´instant.

Jo puc ser el teu cel.
Tu ets la Terra eterna, puc ser el teu sol.
Tu ets la porta oberta i et diré va!
Aturem aquest instant.

Saps? L´instant té gust d´eternitat
al teu costat. Ensumar el teu cos,
tastar la teva mel.

Jo puc ser el teu cel.
Tu ets la Terra eterna, puc ser el teu sol.
Tu ets la porta oberta i et diré va!
Aturem aquest instant.

Tinc com un desfici que no em deixa
funcionar esperant
tenir-te nua i bategant.

Jo puc ser el teu cel.
Tu ets la Terra eterna, puc ser el teu sol.
Tu ets la porta oberta, transfigurats
per un instant d´amor fugaç.

Jo puc ser el teu cel.
Tu ets la Terra eterna, puc ser el teu sol.
Tu ets la porta oberta i et diré va!
Aturem aquest instant.

Visc aprenent a morir així,
de mica en mica, de debò,
si no mires no sóc jo.

Jo puc ser el teu cel.
Tu ets la Terra eterna, puc ser el teu sol.
Tu els la porta oberta i et diré va!
Aturem aquest instant.

Ei! Si et preocupes, acosta´t,
no t´allunyis, fes-me un lloc.
Desitjo calmar ja el teu cos.

Jo puc ser el teu cel.
Tu ets la Terra eterna, puc ser el teu sol.
Tu els la porta oberta transfigurats
per un instant d´amor fugaç.