Un dia es van jurar
Que no es separarien mai
Una abraçada temptejava
Sa sentència d’amistat
Començava es principi d’un final

Però es temps passa i ja no
El pots seguir encalçant
No et dones compte i cada dia
Et sents un poc més gran
Un va partir pes bé i s’altre ja ho sap.

L’agafà per dir-li que és el que està fent.
El va ignorar. Se veu que ja no em sent.
Desitjà que no s’allunyàs com es vent
I que marxàs ara que fa bon temps...

Llargues caminades per vies de tren
Parlant de què dolenta és sa vida
Ses primeres fumades
d’aquella herba prohibida
grans de pus i parides de sa pubertat.

Però ses circumstàncies
poden anar canviant
i espolsen tot allò
que un amic et pot donar.
Avui es sol em crema i més igual.

L’agafà per dir-li que és el que està fent.
El va ignorar. Se veu que ja no em sent.
Desitjà que no s’allunyàs com es vent
I que marxàs ara que fa bon temps...(bis)