Ara, que potser, encara dorms,
M’inventaré histories macabres
On es morts s’espien amb es vius.

Ara si en sa nit despertes
Em fotré davall es llit
I cridaré, si no t’assustes
Te promet que aquí estaré.

Ximelis, Ximelis
Avui no és es teu vespre.
Que ja pots sospirar fort.
Sóc un pirata destre.
Una bubota amb sort
Que l’han vista a sa finestra (bis)

Sospira, animalota!
Que no et faré cap mal,
Que amb sa pròtesi dental
No et mossegaré sa testa
Qui sap!, si estic malalt...
Però deixem seguir sa festa
Qui sap!, si estic malalt...
Sóc una ànima en protesta.

Ximelis, Ximelis
Torna per l’amor de Déu
I dam tot el que era meu.
Es meu cor deteriorat
Sóc un Gori empipat.
Ximelis que la mar
No me cura i me fa mal.
Torna’m tot el que era meu
I deixem seguir enfadat
Torna’m tot el que era meu
I deixem seguir... fantasma.