Tot té un preu
i més sentir-me com un ocell
que no viu tancat

i el temps
augmenta aquesta lluita
de no sentir-me mai atrapat

i com cada dia penso com sortir
i com cada dia desitjo més

tot el que més desconeixo
i fa que em senti encara més petit
no vull perdre el moment ni avui

quan tot és tan previsible
tan evident o repetitiu
no veig més lluny dels meus problemes
necessito fugir d´aquí

i com cada dia penso com sortir
i com cada dia desitjo més

tot el que més desconeixo
i fa que em senti encara més petit
no vull perdre el moment ni avui