Ara si ara no,
no puc més,
no ho tinc clar,
sempre igual,
sempre lluny,
i mai aprop,
mai content,
no se on vaig,
no se on sóc,
per que tu,
perque jo.

N´estic fart,
no puc més,
ja ni ha prou,
de saver,
i no saver,
de voler,
i no voler,
de donar,
i no tenir,
no puc més.

I tu no parles sembla que no entenguis res,
no obres la boca ni per dirme el que et conve,
diguem que penses.

Parla,
diguem que penses, diquem que et passa,
jo vull sentir la teva
parla,
vull que m´insultis, vull que reneguis,
jo vull sentir la teva veu,
vull saver el que vols,
saver que jo,
que jo per tu no sóc ningú.

No tinc temps d´esperar d´obtenir tot aixó,
en un latre lloc,
amb algú que m´escolti,
que vulgui parlar,
i que plori quan li canto aixó.

Per que no plores sembla que no entenguis res,
no obres la boca ni per dirme el que et conve,
diguem que penses.

Parla ...

Parla ...
Saver el que vols, saver que jo per tu no sóc ningú.