lam Fa mim rem
Cau la pluja desfent camins,
plens de sorra, plens de destins.
Bells records, maletes tancades;
turons callats, històries de fades.

Fa mim rem lam
Oh Montsoriu bell turó de la selva!
Que religióoos! Que bonic i que tendre!

lam Fa mim rem
Els rius del voltant, obliden les gotes;
Els llacs del davant, princeps granotes.
Aigües dolces, febles i tendres;
Adéu amic, adéu a les cendres.

Oh Montsoriu...

Fa mim rem lam
E en el vallés se tenia lo castell de Montsoriu, qui és un dels bells e dels nobles del món e és del compte d´Empúries

Oh Montsoriu...