Regust de carreteres molles
prop de la frontera on ens espera
un camí nou
és temps de pluja
és temps de treva
em penjo de la teva trena
si m´esperes al teu balcó
que tan dolor no és bo
que no el suporta cap amor
hauríem d´assumir que encara som
ferides invisibles
d´un camí sense retorn
però ara plou
plou sobre el teu cos
i ens creix l´amor
que donàvem per mort
Sentir els sentits com es rendeixen
com d´un en un
es deixen vèncer
la màgia de ser un sol cos
sentir l´abril, les primaveres
sentir l´encís del que vam perdre
l´essència ens renta el cor
que no que aquell dolor no és bo
que no ho suporto tot
hauríem d´assumir que encara som
ferides invisibles d´un camí sense retorn
però ara plou
plou sobre el teu cos
i ens creix l´amor
que donàvem per mort