De la boca em surt desesperat,
com si m´hagués de quedar sense vida,
la cançó que tu vas inspirar,
i que boja la meva veu crida.

Sento que per dins moro de pena,
si no et tinc per sempre al meu costat,
recorda´m que jo per tu sentia,
que els meus ulls de plorar s´han cansat.

I em trobo que,
les coses per tu no han canviat,
que les grans escenes de petons,
s´han oblidat, per sempre més!

No sents, que la meva veu et crida?
vol tornar a començar,
jo faré nit aquest dia,
prometo donar-ho tot per tu!

M´he passat ja més de mitja vida,
omplint de cançons tots aquells fulls,
i ara que per fi he trobat on eres,
i he tornat a perdre´m pels teus ulls.

Em trobo que..
No sents..

No vull res més que estar aquí,
ara que per fi ja t´he trobat!!

No sents..