És pluja i sol, és gel i foc
a estones meva però mai del tot
si mai la crides
no sabràs el seu nom.

No sap on va però seguirà
cercant la vida arran de mar
esborrant les petjades
travessant pel meu cap

(*)Viu a l´infern dels pecadors
on ella sap que hi mor l´amor
si un simple cos que
la faci estar millor
Ella ho és tot
i a poc a poc
transforma notes en cançons
que no em dedica
ni tan sols el meu nom

Amargament m´està matant
amb dos o deu cops de destral
com són uns llavis
tacats, humits de sang

És un cel ple de temptacions
em desesper d´indecisió
com dolç infant que cerca mil consols

(*) Viu a l´infern ....