He vist la mare coure canalons,
i he vist el pare com remena dos capons.
I corre l´àvia a posar-se un bon vestit;
la tieta vetlla i cuida els més petits.
Jo he de posar més menjar al tió
i ma germana assaja una cançó.
S´obre la porta i ja arriben els meus cosins;
i per l´escala sento pujar els meus veïns.

I porten bosses plenes de turrons,
hi ha cava i neules que són per tothom.
Com voldria viure sempre així...!
Avui és Nadal.

Caga tió,
d´avellanes i turrons.
Si no cagues bé,
et donaré un cop de bastó!

Als peus de l´arbre hi ha un tió petit,
amb una manta treta del meu llit
bé l´acarona perquè no tingui fred;
i un got ple d´aigua per poder passar la set.

Ha arribat l´hora de cantar-li unes cançons,
velles nadales conegudes per tothom.
És el meu avi qui ens fa anar a una habitació,
mentre ens convida a seure a tots en un racó.

I reflexiona sobre el sentit del Nadal,
i ens encoratja a creure que no tot s´hi val.
Hauriem de poder viure sempre així:
amb l´esperit del Nadal.

Caga tió,
d´avellanes i turrons.
Si no cagues bé,
et daré un cop de bastó! PUM!!!

Si no cagues bé
et donaré un cop de bastó!