Les mans a les butxaques
i tants camins per inventar
t´estimo, no sé com dir-t´ho
perquè em facis cas
em queixo per defecte
mentre segueixo aquí aturat
amb tots els meus vells dubtes
i amb els que em vaig creant
envejo d´altres vides
t´invito al meu funeral
jo que lliçons donava
de com viure i com pensar

no sé si són les forces o és l´engany
on vaig s´està fent tard
la vida és tot el que
avui s´escapa de les mans

lluitant amb els defectes
atemoreixo les virtuts
i no estic per despendre´m
d´allò que em dóna llum
tu sols mirar enrere
quan el present sembla tant buit
però tinc les mans tan buides
i he perdut l´orgull

no sé si és manca d´emocions o és por
on vaig s´està fent tard
la vida és tot el que
ens passa mentre fem altres plans
la vida és tot el que
avui s´escapa de les mans.