Hi ha turmenta hi ha trons
i ens cega tant l’ombra
Que ens matem amb cogombres

Ens odiem tant internament
Que ni el millor vident
podria descobrir el secret
D’aquesta mala llet

Son masses centenaris a recordar
Son multituds d’enfrontaments i humiliacions a netejar
Son molt patiments i abusaments que ens han embrutat

No som purs
Però, ens hem de deslligar
De les al•lucinacions
Que ens fan classificar
Ésser humans com massapans

Jo ploro, jo ploro, jo ploro, perquè ja no escolto ni la llibertat

De sobte corren rius de sang
I ni així ens enfrontem a la covardia eterna
Ni als enemics ni a l’inquisidor que ens enlluerna eternament amb la seva llanterna

Realment som presoners del nostre nihilisme reprimit
Som esclaus de les nostres pors
No creiem en la raó sinó per petar cors

Uns amb enveja em dieu que no soc prou català perquè dic “a” enlloc d”a”

Altres amb molt rancor m’obliguen a ser espanyol perquè ho posar al passaport.

Quin dret teniu a jutjar-me sense preguntar-me
No soc cap esclau ni objecte
Ni algú que camina recta

Soc un ésser humà nascut als Països Catalans
Que ha corregut el mon endavant
I que sense haver de comparar
Te el dret a dir que es sent Català