Comencem la vida des de la negror
I l’acabem envoltats amb il•luminació

No! mai recordem ni l’inici ni l’obscuritat
Perquè estem enverinats per tanta claredat

Estem tan bruts mentalment tan perduts
Tan insòlits

Que tant sols recollim paperines verdes
Amb suor i sense sentiment

Només per semblar que vivim bé
Al bat d’un sol generós
Que mai diu que abusa de la seva forca

Perquè

Trencaclosques sense respostes
Per ser ràpids com llagostes
Trencaclosques amb mentides
Pels somiadors d’apologies

Trencaclosques per nens i nenes
Per fer-los llestos i sense problemes
Trencaclosques amb petites venes
Per on corren la sang i les penes

Obeïm cegament fent realitat
El nostre viure

Creant millors i pitjors
Creant panxuts, creant prims
Creant una societat d’igualtats menors

Encara que fins que abans de la negror ens adonem
que la vida social és un teatre per la supervivència

Trencaclosques i matamosques
Que acaben amb els sorolls i les respostes
Trencaclosques amb imatges
Per sotmetre les ments dels hostatges

(I ens lamentem de la vida perduda
De totes les persones enganyades
Encara que mai ho confessem)