Tu em dius que ets a dalt, jo et dic que ets a baix,
depèn d´on t´ho has mirat.
Per a tu el cel és gris però jo sóc feliç,
tots dos no som iguals.
Si demano carn, tu demanes peix,
el greix no et fa aprimar.
Quan jo m´arrossego dius que t´avorreixo,
doncs cadascú és com és,
i tot pot ser al revés...
No existeix la veritat depèn del teu estat.

Ara et parlo en clau de no,
no t´estimo ni crec en un món millor,
no hi ha res pitjor que el sexe, verge encara sóc,
quan parlo en clau de no...

Tens tot el que tu sents,
i la veritat
resulta al sumar totes les mentides.
Tens tot el que tu sents,
i ja t´ho vaig dir
que et parlo en clau de no...
que et parlo en clau de no...

Ara et parlo en sí, doncs penso que ahir
vas fer-te un embolic amb el que et dic.
Tan sols vull jugar que et puc demostrar
que tot és relatiu.

L´herba és pecat i el vi consagrat,
qui m´ho sap explicar.
Si no ets esportiu, catòlic i de CiU,
tu no ets bon català,
i a mi tant se me´n fa.
No existeix la veritat, és un pecat mortal.

Ara et torno a parlar en no,
no t´estimo ni crec en un món millor,
no hi ha res pitjor que el sexe, verge encara sóc.
Jo, sóc etern, sóc el millor, perquè sóc jo el rei
d´una llarga evolució,
i la resta del planeta que espavili tot sol,
quan parlo en clau de no...

Tens tot el que tu sents,
i la veritat
resulta al sumar totes les mentides.
Tens tot el que tu sents,
i ja t´ho vaig dir
que et parlo en clau de no...
que et parlo en clau de no...