Va ser la nit d´un concert
d´un grup que mai no recorde,
i va passar tot com solen passar estes coses.
Jo només en el desig pensava,
i tu em vas furtar
la son i la letàrgia.
I a poc a poc jo et buscava amb la mirada, m´acostumava al teu gest
i al teu parlar suau,
i a la teua manera de parar la taula,
i a la manera com rulaves.
I a les cançons que més t´agradaven.
Quan m´inventaves noms i jo m´emprenyava.
Quan em despertaves amb carícies i em besaves, coquetes amb mel,
colpets de cassalla...

L´última volta que et veig (que el camí et siga llarg i ple de llum i noves sendes).
L´última volta que et veig (noves sendes).

El nostre serà un adéu sense retrets,
sense revetlles.
Que el camí et siga llarg i ple de llum i noves sendes, com quan anàvem junts
a la muntanya i ens apartàvem
de la ruta marcada.
Vaig aprendre tantes coses
que no he tingut temps de recordar-les.
Seran els canuts,
o seran les ganes d´oblidar-te.
Em vas ensenyar a colar-nos al metro,
a contar fins a deu
abans de cagar-la.
Vas omplir el meu temps
de jocs de paraules
i de diumenges sense ressaca.
Una vesprada de març,
una cançó de Feliu,
i tu i jo despullats
en aquell pis de la plana.

L´última volta que et veig (que el camí et siga llarg i ple de llum i noves sendes).
L´última volta que et veig (noves sendes).

Si jo fora més llest, i tu sigueres menys, canviaria la qüestió, canviarien els papers. Ama i senyora dels mesos més inquiets, un plaer estar amb tu, recordar quan èrem un.

L´última volta que et veig...