Quan sembla esgotada tota possibilitat, totes les vies trencades al pas, quan el teu món està sumit en una eterna obscuritat, perden les paraules tot el seu significat.
Quan el vent no bufa de cara obri els ulls amunt i dispara projectes, il·lusions, somnis i cançons. Quan et posen pals a la roda, defensa la teua escola, reinventa l'estratègia i replica que ara és l'hora.
El viatge és llarg, trepitja fort, mai és massa tard...
Naixen primaveres cada matí al teu jardí, cultiva els teus sentits; comencen noves primaveres al teu camí, crema el destí, il·lumina el horitzó de hui.
A la cerca d'un oasi en un país de nits fredes per establir allí el nostre punt de trobada, agafar impuls i preparar noves eines per reviscolar una freqüència oblidada.
Quan el vent no bufa de cara obri els ulls amunt i dispara projectes, il·lusions, somnis i cançons. Quan et posen pals a la roda, defensa la teua escola, reinventa l'estratègia i replica que ara és l'hora.
El viatge és llarg, trepitja fort, mai és massa tard...
Naixen primaveres cada matí al teu jardí, cultiva els teus sentits; comencen noves primaveres al teu camí, crema el destí, il·lumina el horitzó de hui.
Predible i predictible, unit del cor i la raó, fet d'una pasta indestructible, és el qui de la qüestió apuntar ben alt i donar el salt on a totes les fases i completar les farses, el nostre somriure combustible essencial per a viure, redirigir el dirigible per un cop de timó, fet d'una pasta indestructible és el qui de la qüestió...
El viatge és llarg, trepitja fort, mai és massa tard...
Naixen primaveres cada matí al teu jardí, cultiva els teus sentits; comencen noves primaveres al teu camí, crema el destí, il·lumina el horitzó de hui.
Naixen primaveres cada matí al teu jardí, cultiva els teus sentits; comencen noves primaveres al teu camí, crema el destí, il·lumina el horitzó de hui.
Quan el vent no bufa de cara obri els ulls amunt i dispara projectes, il·lusions, somnis i cançons. Quan et posen pals a la roda, defensa la teua escola, reinventa l'estratègia i replica que ara és l'hora.
El viatge és llarg, trepitja fort, mai és massa tard...
Naixen primaveres cada matí al teu jardí, cultiva els teus sentits; comencen noves primaveres al teu camí, crema el destí, il·lumina el horitzó de hui.
A la cerca d'un oasi en un país de nits fredes per establir allí el nostre punt de trobada, agafar impuls i preparar noves eines per reviscolar una freqüència oblidada.
Quan el vent no bufa de cara obri els ulls amunt i dispara projectes, il·lusions, somnis i cançons. Quan et posen pals a la roda, defensa la teua escola, reinventa l'estratègia i replica que ara és l'hora.
El viatge és llarg, trepitja fort, mai és massa tard...
Naixen primaveres cada matí al teu jardí, cultiva els teus sentits; comencen noves primaveres al teu camí, crema el destí, il·lumina el horitzó de hui.
Predible i predictible, unit del cor i la raó, fet d'una pasta indestructible, és el qui de la qüestió apuntar ben alt i donar el salt on a totes les fases i completar les farses, el nostre somriure combustible essencial per a viure, redirigir el dirigible per un cop de timó, fet d'una pasta indestructible és el qui de la qüestió...
El viatge és llarg, trepitja fort, mai és massa tard...
Naixen primaveres cada matí al teu jardí, cultiva els teus sentits; comencen noves primaveres al teu camí, crema el destí, il·lumina el horitzó de hui.
Naixen primaveres cada matí al teu jardí, cultiva els teus sentits; comencen noves primaveres al teu camí, crema el destí, il·lumina el horitzó de hui.